Al món en què vivim s'ha estès de
manera desmesurada un tipus de cultiu anomenat transgènic. Els
aliments d'aquest tipus són tractats genèticament per tal
d'afavorir el seu creixement. Els inconvenients, els danys al medi
ambient i a la salut dels consumidors d'aquests productes.
L'alternativa: els cultius ecològics, més costosos, però
respectuosos amb el medi ambient i no perjudicials per a la salut del
consumidor.
L'assumpte dels cultius transgènics
enfront als ecològics és només un exemple que podem utilitzar com
a metàfora a l'hora d'explicar el funcionament social i econòmic
actual al món. L'economia es basa en el sistema capitalista que és
a la vegada sustentat per la doctrina política del neoliberalisme.
Els avantatges? Períodes de creixement accelerat en que els bancs
signen hipoteques i a més regalen cafeteres, televisors full HD i
MP3 als clients. Els inconvenients? crisis econòmiques que es
repeteixen cíclicament on els més dèbils s'enfonsen i els més
poderosos s'enriqueixen, com una selecció natural. Països
condemnats a la fam i a la misèria perquè cada individu del primer
món pugui viure el seu propi American dream
i compartir-lo a temps real a través de la BlackBerry perquè,
“compartida, la vida es más”.
Però tot això té un preu i, curiosament, no es paga al primer món.
I tant que no, “porque ahora si te cambias a Moviestar te
llevas gratis este Samsung Galaxy Mini”.
A Àfrica, però, s'estan declarant guerres entre tribus per
l'extracció d'un mineral preuat, necessari per a la fabricació de
les pantalles tàctils. I això és només un exemple, un petit i
insignificant exemple dels mals del capitalisme. No faria falta anar
a l'Àfrica. A Espanya, més de cinc milions d'aturats. Cabria
demanar-se quants d'aquests aturats han votat a PP o a PSOE, si tenen
Samsung Galaxy, etc.
Aquesta
és l'espiga transgènica del nostre món. I l'ecològica? Està per
definir. Karl Marx la va parir i més tard s'anomenà comunisme. Però vists
els resultats, hom dubta de si és viable. El motiu? La corrupció
del poder, com sempre. Per conèixer millor els fonaments del
comunisme a Rússia i com aquest s'acabà corrompent vos recoman La Rebel·lió dels Animals, de
George Orwell. La gran diferència entre les espigues transgèniques
del capitalisme i aquest cultiu ecològic anomenat comunisme és que
el capitalisme, al seu plantejament teòric, ja assegura que els
daltabaixos, les crisis i les desigualtats són inevitables (els
fonaments del capitalisme i les idees liberals estan definits a La riquesa de les nacions, de Adam
Smith, 1776). En canvi, Marx al seu Manifest comunista
planteja una societat on, en
principi, tothom és igual. No podem tampoc construir la nostra
societat amb un model plantejat fa més de cent anys, però si que
podríem basar-la.
El
tema tractat és extens i dens, però aquí queda reflectida la idea
general. El resum: el sistema de conreu (el neoliberalisme) amb el
qual produïm a dia d'avui no és vàlid. La conclusió: en cal un de
nou. Podem dir que, a pesar de tot, naixen espigues ecològiques en
un món de transgènics.
Un article molt ben escrit Francesc!
ResponEliminaGràcies Marc!
Elimina