- Estudiant? - No, enemic.

L'actualitat d'aquesta setmana ve marcada per les protestes i opinions sobre les càrregues policials que s'efectuaren contra els estudiants de l'IES Lluís Vives de València la setmana passada. Concentracions, comunicats, declaracions, tweets... l'assumpte ha duit cua i està tenint molt de ressò als mitjans, però encara no s'ha dit l'última paraula. Una setmana després que començàs, però, ja és hora de fer-ne una primera valoració.

Ens remuntam a dijous de la setmana passada, 16 de febrer. Institut d'Estudis Secundaris Lluís Vives, València, migdia. Els estudiants de l'IES s'estan manifestant a les portes del centre. Motiu? La crisi econòmica, sumada a la pèssima gestió de Camps i companyia durant les darreres legislatures, han empès a la Generalitat Valenciana a pegar tisorada als pressuposts d'educació. Els doblers no arriben i l'institut s'ha vist obligat fins i tot a aturar la calefacció; els estudiants n'estan farts. Els joves tallen el carrer i la policia carrega contra ells amb contundència. No és la primera vegada que succeeixen incidents d'aquest tipus als carrers valencians aquesta setmana, però avui la resposta policial és especialment dura. Sis estudiants són detinguts, un d'ells menors, alguns d'ells acaben sent hospitalitzats per les ferides provocades durant les càrregues. La notícia corr a gran velocitat per la xarxa. A Twitter els comentaris no es fan esperar. Veus conegudes, com la de Xavi Sarrià, denuncien la resposta desmesurada dels agents antidisturbis.

Divendres, 17 de febrer. Vint-i-quatre hores després dels fets de València, el rebuig a l'actuació policial és unànime. Molts col·lectius envien mostres de suport als estudiants del Lluís Vives. És el cas de l'assemblea SEPC Mallorca, que redacta un comunicat d'urgència per recolzar les joves valencians. Curiosament, mentre els militants del SEPC es fotografien juntament amb cartells on poden llegir-se missatges de suport i una estelada, la policia intervé per identificar-los i els reté durant més de vint minuts.

Així, durant la setmana s'han succeït les manifestacions a nivell nacional. Els polítics també hi han dit la seva. Gallardón defensa l'actuació policial, Rajoy matisa que no pot criminalitzar-se a les Forces de l'Ordre només perquè s'hagi comés “algun excés” i el comissari valencià responsable de les darreres càrregues, Antonio Moreno Piquer, directament es refereix als estudiants com el enemigo en una roda de premsa. Per acabar, a Palma el passat dimarts 21 prop de 400 persones es manifestaren a Plaça Espanya, tallant les Avingudes per espai d'uns minuts. IB3 m'entrevistà hi vaig aparèixer al telenotícies vespre. Malauradament, ja han retirat el resum al qual apareixien les meves declaracions i per veure'm ara s'ha de cercar la notícia dins la redifusió del telenotícies de dimarts.

Haurem d'estar pendents dels pròxims esdeveniments. S'acosten dies de mobilitzacions i les tensions creixents podrien desembocar en una dura resposta policial. Esperem que no sigui així. Però una vegada més, l'enèsima, queda en dubte si la policia nacional està al servei dels ciutadans o dels polítics. Alguns pareix que tenen ben clar que el poble és l'enemic. Mentrestant, seguim sent l'enemic.

Espigues ecològiques en un món de transgènics

Al món en què vivim s'ha estès de manera desmesurada un tipus de cultiu anomenat transgènic. Els aliments d'aquest tipus són tractats genèticament per tal d'afavorir el seu creixement. Els inconvenients, els danys al medi ambient i a la salut dels consumidors d'aquests productes. L'alternativa: els cultius ecològics, més costosos, però respectuosos amb el medi ambient i no perjudicials per a la salut del consumidor.

L'assumpte dels cultius transgènics enfront als ecològics és només un exemple que podem utilitzar com a metàfora a l'hora d'explicar el funcionament social i econòmic actual al món. L'economia es basa en el sistema capitalista que és a la vegada sustentat per la doctrina política del neoliberalisme. Els avantatges? Períodes de creixement accelerat en que els bancs signen hipoteques i a més regalen cafeteres, televisors full HD i MP3 als clients. Els inconvenients? crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament on els més dèbils s'enfonsen i els més poderosos s'enriqueixen, com una selecció natural. Països condemnats a la fam i a la misèria perquè cada individu del primer món pugui viure el seu propi American dream i compartir-lo a temps real a través de la BlackBerry perquè, “compartida, la vida es más”. Però tot això té un preu i, curiosament, no es paga al primer món. I tant que no, “porque ahora si te cambias a Moviestar te llevas gratis este Samsung Galaxy Mini”. A Àfrica, però, s'estan declarant guerres entre tribus per l'extracció d'un mineral preuat, necessari per a la fabricació de les pantalles tàctils. I això és només un exemple, un petit i insignificant exemple dels mals del capitalisme. No faria falta anar a l'Àfrica. A Espanya, més de cinc milions d'aturats. Cabria demanar-se quants d'aquests aturats han votat a PP o a PSOE, si tenen Samsung Galaxy, etc.

Aquesta és l'espiga transgènica del nostre món. I l'ecològica? Està per definir. Karl Marx la va parir i més tard s'anomenà comunisme. Però vists els resultats, hom dubta de si és viable. El motiu? La corrupció del poder, com sempre. Per conèixer millor els fonaments del comunisme a Rússia i com aquest s'acabà corrompent vos recoman La Rebel·lió dels Animals, de George Orwell. La gran diferència entre les espigues transgèniques del capitalisme i aquest cultiu ecològic anomenat comunisme és que el capitalisme, al seu plantejament teòric, ja assegura que els daltabaixos, les crisis i les desigualtats són inevitables (els fonaments del capitalisme i les idees liberals estan definits a La riquesa de les nacions, de Adam Smith, 1776). En canvi, Marx al seu Manifest comunista planteja una societat on, en principi, tothom és igual. No podem tampoc construir la nostra societat amb un model plantejat fa més de cent anys, però si que podríem basar-la.

El tema tractat és extens i dens, però aquí queda reflectida la idea general. El resum: el sistema de conreu (el neoliberalisme) amb el qual produïm a dia d'avui no és vàlid. La conclusió: en cal un de nou. Podem dir que, a pesar de tot, naixen espigues ecològiques en un món de transgènics.